http://parecarbasser.wordpress.com/2008/05/09/futuro-imperfecto-de-catalunya/ Futuro Imperfecto de Catalunya Fri, 09 May 2008 19:09:41 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 http://parecarbasser.wordpress.com/2008/05/09/futuro-imperfecto-de-catalunya/#comment-3 Quico Fri, 09 May 2008 19:09:41 +0000 http://parecarbasser.wordpress.com/?p=3#comment-3 Això d'Ibèria és una quimera. La història ho ha demostrat repetidament. El problema dels catalans (de tots els qui vivim a Catalunya) és que hem de ser prou valents per pensar sense prejudicis i treure les conclusions pertinents. Als segles XIX i bona part del XX això no era possible perquè les nostres elits tenien el projecte d'un mercat espanyol que fos més o menys conciliable amb un cert respecte identitari. Actualment encara molts polítics i líders econòmics i socials són esclaus d'aquesta concepció i, sobretot, dels prejudicis i del "complex d'Estocolm" que va originar el franquisme. Però el franquisme, per sort, cada cop va quedant més lluny i el mercat espanyol per si sol ja no és cap solució per a les nostres elits i la nostra economia. De manera que cal plantejar-se ras i curt el futur en termes de si realment creiem que som un país, una comunitat, alguna cosa més que una demarcació administrativa i un territori. Si ho creiem, l'única possibilitat, des de la raó, la més estricta moderació, la voluntat europeista (necessària del tot per a la nostra supervivència) es diu independència. Tan lògic i tan senzill com això. Independència que acabaria essent acceptada sense problemes per Europa si realment fos fruit d'una decisió madura i clara dels catalans. L'altra possibilitat de futur també és clara: deixar que les relacions socials i les xarxes de solidaritat continuïn degradant-se, convertint-nos en un contenidor de gent diferent sense vincles, sense projecte comú, sense altre referent que el de ser una perifèria més de l'Espanya radial, resignada, per desídia i per ignorància (volguda i induïda) a les penalitzacions econòmiques i socials que tal opció evidentment comportaria. La meva opció és clara. Ara bé, també és clar que la línia de menor resistència és la de la segona, la de la dissolució social, cultural i política. I tinguem clar que aquesta dissolució no l'aturarà cap entelèquia Ibèrica, entre altres coses perquè no té cap còmplice a Espanya. Només l'aturarà la voluntat dels catalans amb un projecte vertebrador, integrador i engrescador. ¿Hi ha, però, encara, possibilitats de forjar aquesta voluntat, després de tants anys d'anestèsia constitucional i amb l'actual onada immigratòria? Aquesta és la qüestió. Això d’Ibèria és una quimera. La història ho ha demostrat repetidament. El problema dels catalans (de tots els qui vivim a Catalunya) és que hem de ser prou valents per pensar sense prejudicis i treure les conclusions pertinents. Als segles XIX i bona part del XX això no era possible perquè les nostres elits tenien el projecte d’un mercat espanyol que fos més o menys conciliable amb un cert respecte identitari. Actualment encara molts polítics i líders econòmics i socials són esclaus d’aquesta concepció i, sobretot, dels prejudicis i del “complex d’Estocolm” que va originar el franquisme. Però el franquisme, per sort, cada cop va quedant més lluny i el mercat espanyol per si sol ja no és cap solució per a les nostres elits i la nostra economia. De manera que cal plantejar-se ras i curt el futur en termes de si realment creiem que som un país, una comunitat, alguna cosa més que una demarcació administrativa i un territori. Si ho creiem, l’única possibilitat, des de la raó, la més estricta moderació, la voluntat europeista (necessària del tot per a la nostra supervivència) es diu independència. Tan lògic i tan senzill com això. Independència que acabaria essent acceptada sense problemes per Europa si realment fos fruit d’una decisió madura i clara dels catalans. L’altra possibilitat de futur també és clara: deixar que les relacions socials i les xarxes de solidaritat continuïn degradant-se, convertint-nos en un contenidor de gent diferent sense vincles, sense projecte comú, sense altre referent que el de ser una perifèria més de l’Espanya radial, resignada, per desídia i per ignorància (volguda i induïda) a les penalitzacions econòmiques i socials que tal opció evidentment comportaria. La meva opció és clara. Ara bé, també és clar que la línia de menor resistència és la de la segona, la de la dissolució social, cultural i política. I tinguem clar que aquesta dissolució no l’aturarà cap entelèquia Ibèrica, entre altres coses perquè no té cap còmplice a Espanya. Només l’aturarà la voluntat dels catalans amb un projecte vertebrador, integrador i engrescador. ¿Hi ha, però, encara, possibilitats de forjar aquesta voluntat, després de tants anys d’anestèsia constitucional i amb l’actual onada immigratòria? Aquesta és la qüestió.

]]> http://parecarbasser.wordpress.com/2008/05/09/futuro-imperfecto-de-catalunya/#comment-2 bicho raro Fri, 09 May 2008 12:18:39 +0000 http://parecarbasser.wordpress.com/?p=3#comment-2 Falta més gent que pensi així. Enhorabona Falta més gent que pensi així. Enhorabona

]]>